El jaciment arqueològic s’ubica en la base de les cingleres de la Penya Roja, a 75 metres d’altitud, i s’escampa pel vessant abancalat de la muntanya de Segària, en l’extrem més septentrional d’aquesta. La construcció de l’autopista (AP-7) va destrossar part de l’assentament. Encara que tenen el mateix nom, no hi ha que confondre’l amb el poblat de l’Edat del Bronze que se situa dalt del penyal a 251 metres d’altitud. Tots dos estan publicats amb el nom de Penya Roja, però per a distingir-los en algunes ocasions després del nom s’afegeix “I”, pel de l’Edat del Bronze, i “II” pel de la cultura ibera.
La ubicació de l’assentament no es correspon amb les localitzacions més habituals dels poblats ibers. Majoritàriament se situen dalt de turons i muntanyes, però aquest ocupa el vessant. Però la seua ubicació és estratègica, ja que gaudeix d’un ampli camp visual i controla una enorme extensió de territori.
Des del jaciment es veu tota la plana litoral, des del Montgó a llevant fins a la marjal de Pego-Oliva a ponent, en mig la mar i tot el golf de València. En la base de la muntanya, ja en el pla, passa el camí de la Cremadella que és una via de comunicació molt antiga. La proximitat de la marjal, que en aquells moments seria més gran, s’aprofitaria per abastir-se d’aliments i d’altres matèries primeres.
Alguns bancals de conreu estan realitzats amb grans blocs de pedra calcària que podrien correspondre a restes d’antigues construccions ibèriques. Es disposen seguint les corbes de nivell i paral·lels a les cingleres de la Penya Roja. El més interessant és un tram de mur, d’uns huit metres de llargària i aproximadament un metre i mig d’alçària, amb orientació est-oest.
